lunes, 17 de diciembre de 2012

GIORGIO Y SUS PIZZAS

















Una noche de despedida y cena en el restaurante Girgio, 64 personas nos agrupamos para celebrar la llegada de las fiestas Navideñas y el fin de curso, lo mas importante no fue la comida sino la reunión de tantas personas, hacer un hueco en nuestra agenda para disfrutarnos de una forma diferente a como lo teniamos planeado al apuntarnos a los cursos de cocina. gracias a todos por vuestra asistencia y aunque los chicos del restaurante tuvieron varios errores, no los vamos a mencionar, estuvimos estupendamente todos. un beso y felices fiestas.

viernes, 7 de diciembre de 2012

DENTELLES

SOPA DE FRUTOS ROJOS, CURDO DE LIMON Y CHOCOLATE BLANCO, DENTELLES DE SESAMO.




el otro dia el ultimo tuve uno de los ultimos fracasos en clase y en directo, he confiado que todo lo podia ehcar para adelante, pero me doy cuenta que hay cosas que se tiene que perfila mejor antes de expresarlas delante de otros, el caso fue que en el postre las "dentelles" nosalieron en encaje como su nombre indica sino totalmente deshechas, luego a la noche las intente hacer solito y me di cuenta que no tenian harina, asi que les puse un poco, con muchas dudas y sin saber el que despues del tercer intento, aquí, como digo se acabó el curso, la verdad es que me encantó y espero mejorarlo dia a dia, hay recetas buenísimas.

foto fin de curso, petons per tots.




miércoles, 5 de diciembre de 2012



LOMO CON PIÑA Y CHAMPIÑONES RELLENOS




PEIXET CON CIRUELAS Y PATATAS DUQUESA




ATUN ROJO CON LECHO DE CEBOLLA TIERNA AL ANIS, JUDIAS SATEADAS Y PORRA ANTEQUERANA

BROCHETA DE SALMONETES Y CALAMARES SOBRE SOPA DE AJO BLANCO, VINAGRETA DE TINTA Y ALLIOLI NEGAT

SACHER
CHARLOTA DE ALMENDRAS GARRAPIÑADAS





lunes, 3 de diciembre de 2012

TRONCO DE NAVIDAD

En todos las regiones de la tierra se cuentan historias o leyendas sobre seres misteriosos que representan a los espiritus de los bosques. Estos seres semihumanos, vegetales, temerosos y huidizos, poblaban los bosques, y en el solsticio de invierno celebraban rituales y encantamientos para que ele ciclo de la naturaleza se repitiera sin interrupciones. En las sociedades rurales los bosques eran sagrados, ya que en sus árboles vivian los genios benéficos, y los abetos siempre verdes representaban la inmortalidad.
La madera era preciosa y servia para mantener el fuego sagrado permanentemente vivo, calentaba los rigurosos inviernos y alejaba los malos espíritus. En Cataluña existe un antiguo ritual que debia garantizar la continuidad de la vida sobre la tierra; en Nochebuena los niños golpean enérgiccamente a un tronco de madera, vestido con gorro y bufanda, para despertar de su sueño.El tió al despertar de su sueño, se desprende de regalos, golosinas y dulces
ESTE PARRA ESTA EXTRAIDO DEL BLOG LACOCINADELCIELO.












viernes, 23 de noviembre de 2012

 dos gaxpachos

 DE REMOLACHA CON RAVIOLI DE MANZANA
 DE PIMIENTOS DE PIQUILLO ,CECINA Y ENDIVIAS
PEIXET ASADO CON CEBOLLITAS PLATILLO Y CEPS

1. FILET (SOLOMILLO)
És la peça més apreciada de la canal de boví. La seva carn és magra i tendra. Té una forma allargada i amb l’ acabament més estret. Els talls són molt tendres. Amb el filet es preparen plats de carn com el “tournedos”, el “filet à la broche”, el “chateaubriand”
2. MITJANA (LOMO)
És també una peça molt apreciada. Està coberta per la part externa d’ una capa de teixit conjuntiu i de greix. La seva carn és magra, tendra i melosa. Els talls tenen molt bona presència , són els entrecots. S´acostumen a preparar fregits o a la planxa.La mitjana sencera és apropiada per preparar el rostit anomenat “rostbeef”
3. TALL RODO DE LA CUIXA (REDONDO)
És una peça llarga i rodona, de carn magra i sense nervis, però una mica eixuta. Es destina principalment a rostits, també es fa arrebossada i en llibrets.
4. CULATA (CADERA)
És una peça de carn magra i gustosa. Els talls que en resulten tenen dues parts de carn magra separades per un tel central que normalment no es nota al moment de menjar-lo. Els talls de la culata s´acostuma a fer-los fregits o a la planxa: és un dels talls que s´utilitza per a fer “fondue”
5. FILET DE LONZES (AGUJA).FILET DE POBRE
S’ anomena també “filet de pobre”. És la peça que es troba a continuació de les mitjanes sobre l’ espatlla: resulta indicada per fregir o per la planxa.
6.TALL RODO DE L’ ESPATLLA (PEZ) (LLIGAT)
És una peça llarga i rodona amb un dels seus extrems més prim. Té un nervi central que separa dues parts magres. Es recomanable per rostir. No té tanta presencia com el rodó de cuixa però la seva carn és més gustosa i melosa.
7. CUA (RABO)
En bona part és os acompanyat d’ una carn gelatinosa i de gust especial. Normalment es destina a estofats i per a l’ escudella.
8. PEIXET (RABILLO DE CADERA) (LLIGAT)
És una peça de forma triangular, de carn magra i tendra. S´acostuma a fer-la arrebossada o rostida.
9. PIT (PECHO) (VEDELLA DE GUISAR)
És una peça de poc gruix amb una proporció important de teixit conjuntiu i amb os i tendrum. Es destina per guisar i sobretot per al brou i l’ escudella.
10. COLL (PESCUEZO)
Acostuma a tenir algun petit tendrum que no s´ha eliminat completament durant l’ especejament. El coll és adequat per a estofats.
11. CROSTO (TAPA)
És una peça de la qual se n’ obtenen talls de bona presencia, on s’ observen diverses zones magres separades per teixit conjuntiu. És una carn tendra, que es pot menjar fregida o arrebossada.
12. TAPA PLANA (CONTRA)
Se n’ obtenen talls de bona presencia, de carn magra sense infiltracions de greix ni nervis, però que resulta una mica eixuta. Per això, els talls de tapa plana s´acostumen a fer arrebossats.
13. CAP DE MORT (BABILLA)
Els talls que s´obtenen d´aquesta peça tenen bona presència i són de carn magra i tendra. Resulten adequats per fregir i per fer a la planxa, també per a la “fondue”.
14. JARRET (CULATA DE CONTRA) (LLIGAT)
Se n’ obtenen talls de forma irregular. La seva carn és magra amb infiltracions de nervi que no es noten en menjar-la sino que resulta melosa. Normalment es destina a la preparació de guisats (fricandó), també es fa fregida i a la planxa.
15. CULATA D’ ESPATLLA I LLATA (ESPALDA)
S’ acostuma a vendre subdividida en dues peces, la culata d’ espatlla i la llata. Totes dues són adequades per a fregir I per a fer a la planxa.
Se´n pot separar la llata que és molt indicada per a rostit i per a guisar.
16. REVES D’ ESPATLLA (LLANA) (LLIGAT)
És una peça plana i de no massa gruis. S´utilitza com a carn picada, per guisats i també es rosteix.
17. CONILL DE LA CUIXA i CONILL DE L’ ESPATLLA (MORCILLO) (LLIGAT)
És una peça d’ aspecte irregular amb bastant de nervi. Resulta una carn molt gelatinosa, adequada per a guisats i estofats, també per a rostir.
18. GARRETA CONILL DE LA CAMPANA (BRAZUELO)
És semblant al conill de la cuixa i té les mateixes carecterístiques, però amb més nervi. Es destina a estofats i sobretot a l’ escudella.
19. PAPADA (BAJADA DE PECHO) (GUISAR)
És una peça de forma plana i de poc gruix, la seva carn és eixuta. Generalment es destina a guisats, per arrebossar i per a rostir farcida.
20. FALDA –(CHURRASCO , FALDA Y COSTILLAS) (CARN PICADA)
És de característiques semblants al pit. La part més magra, sense os és molt melosa a causa de les infiltracions de greix. Es destina a carn picada, mandonguilles , hamburgueses. D´aquesta part tallada al revés en surt el “churrasco” que es fa a la brasa, lentament i resulta una carn dura però molt gustosa.
 La tarta sacher quizás sea la tarta de chocolate mas popular del mundo y además se trata de una tarta con historia. Nace de las manos de un aprendiz de repostería llamado Franz Sacher, el cuál la creó a principios del siglo XIX (1832) con motivo de una cena muy importante en la que el conde príncipe Klemens von Metternich quiso deleitar a sus invitados. Con los años su hijo Eduard Sacher, siguiendo los pasos de su padre, trabajó de aprendiz de repostería en una pastelería llamada Demel, durante ese tiempo recuperó y perfeccionó la receta de su padre y la hizo popular en Viena. Tras ahorrar un dinero, Eduard fundó el Hotel Sacher, llevándose la receta consigo. Tras la muerte en 1930 de Anna Sacher, viuda de Eduard, y la quiebra del hotel en 1934, su hijo, también llamado Eduard, encontró empleo en la pasteleria Demel y vendió a esta pastelería los derechos de distribución de la receta de su abuelo. Pocos años después los nuevos propietarios del hotel comenzaron a vender la tarta bajo la marca registrada "Original Sacher Torte". Esto provocó una amarga disputa legal entre lujoso hotel y la pastelería que duró años. Finalmente alcanzaron un acuerdo según el cual el Hotel Sacher ganaba el derecho de llamar a sus tartas "Original Sacher Torte", mientras que Demel optó sólo por el derecho de hacer un pastel llamado "Eduard Sacher Torte". Ambas son preparaciones similares,  pero con ligeras diferencias, la primera incluye la capa de mermelada en el centro, mientras que en la Demel lleva la mermelada cubriendo el bizcocho, justo debajo del glaseado.